Entrades

3 DE DESEMBRE – EL COL·LECTIU EXIGEIX AL GOVERN QUE POSI FI A LES LLISTES D’ESPERA QUE PATEIX

  •  La Fundació el Maresme se suma a la campanya #STOPLlistesEspera, el lema del sector impulsat per Dincat, amb l’objectiu de denunciar les dificultats a les quals han de fer front les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’accedir a tant a un habitatge digne amb els suports necessaris com als serveis d’atenció diürna.
  • El sector recorda també la importància de fer efectiu el dret d’aquestes persones a dur a terme el seu propi projecte de vida donant-los oportunitats reals, si volem ser una societat realment inclusiva 
  • Famílies, persones ateses i professionals de la Fundació el Maresme s’han concentrat avui, a les 11h, al carrer Barcelona amb la Riera de Mataró, per fer extensiu el manifest del sector. L’acte ha comptat amb l’assistència i suport de representants del grups polítics municipals, que s’han adherit a la causa a través d’una Declaració Institucional conjunta al manifest.

Un any més, avui, 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual instaurat per les Nacions Unides fa més de 20 anys, la Fundació el Maresme surt al carrer amb el lema #STOPLlistesEspera per sensibilitzar l’opinió pública sobre les principals preocupacions del col·lectiu, enguany, llistes d’espera en serveis d’habitatge i atenció diürna, així com reivindicar el seu dret a tenir i dur a terme un projecte de vida independent.

Gabriel Cañete, referent del Servei d’Acolliment Residencial de la Fundació el Maresme, assegura que actualment l’entitat té comptabilitzades 74 famílies de l’Entitat – 51 de caràcter urgent-, que esperen una plaça residencial per als seus fills i filles amb disCapacitat quan hi ha residències tancades”. Des del passat mes de setembre, la Fundació el Maresme compta amb dues noves llars-residència a l’Avinguda Gatassa -la Llar-residència Iluro i la Llar-residència Alarona-, que estan a punt per entrar-hi a viure, que permeten acollir 12 persones cadascuna i l’entitat no disposa dels concerts necessaris per activar-les. 

L’Entitat també alerta que moltes famílies del Maresme no tenen accés a serveis d’atenció diürna quan ho necessiten. “Les famílies ho viuen com una limitació important per al projecte d’emancipació dels seus fills i filles. Per a nosaltres és molt important”, afegeix Cañete.

La veu del col·lectiu i les seves famílies. La Manoli i en Xavier viuen a Alella i són un matrimoni jubilat que té dos fills, de 44 i 33 anys, els quals assisteixen a dos centres ocupacionals de la Fundació el Maresme. Expressen la seva inquietud. “Tots dos estem jubilats, veiem que ens anem fent grans i que els nostres fills necessiten tenir una vida social més activa i amb altres persones que no siguem nosaltres. Ens agradaria que, si algun dia ens passa alguna cosa, saber que  estan i estaran bé”, explica la Manoli.

En Xavier, el seu marit, afegeix que “el procés està sent molt llarg. Farà com a mínim 10 anys que ho vam sol·licitar, sobretot pel gran, en Sergio, perquè és qui més ho demana. Fa temps que veu que els seus companys i companyes que estan vivint en residències i pisos adaptats i manifesta que li agradaria viure com ells. A nosaltres també ens agradaria que ho provés perquè, si no es trobés a gust, podríem buscar altres solucions”.

Ell mateix, en Sergio, ho diu amb les seves pròpies paraules: “M’agradaria molt perquè sortiríem sols a passejar, a sopar, a prendre alguna cosa i podríem fer coses xules amb els companys i companyes. Podria viure amb el meu germà, i també per al dia de demà, quan els pares es facin grans i no hi siguin”. En Sergio, a més, té molt clar què implica viure en una residencia. “S’ha d’ajudar als monitors i monitores, als company i companyes, rentar roba, posar la taula, fer les coses de la casa… I també m’he de posar d’acord amb els companys i companyes i respectar-les”.

L’Enric viu a Arenys de Munt i és pare del Quico, persona atesa al centre ocupacional Pere Parera, que es troba a Argentona. Ell i la seva dona fa més de 20 anys que va sol·licitar plaça residencial per als seus dos fills. “La vam demanar quan la Marta, la nostra filla encara estava viva -va morir ara fa dos anys-, i encara esperem! Estem molt amoïnats perquè ens estem fen grans. Tenim 79 anys i cada vegada ens angoixa més, això. No tenim família, no tenim a ningú! El dia de demà, què farà ell tot sol?”, es pregunta l’Enric, qui assegura no saber quin criteri d’assignació de plaça fa servir la Generalitat i, alhora, es mostra preocupat per possibilitat que els assignin plaça fora de la comarca. “Jo ara encara condueixo, però són 80 anys, quasi, i potser d’aquí dos dies no podré fer-ho…Com et desplaces per donar-li caliu al teu fill?”.

Precisament això li va passar a la Pilar, de Mataró.Nos salió una plaza residencial, però era muy lejos. Me imposibilitaba verlo con frecuencia y a mi hijo le implicaba dejar el centro ocupacional, sus ensayos de circo… Sería como quitárnoslo de encima y restarle calidad de vida”.  La Pilar viu una situació personal molt complicada. El seu marit té un trastorn de personalitat i es troba sola cuidant del seu fill Sergi, de 39 anys i un amb patró de conducta complex. “Hemos tenido una temporada muy dura porque, cuando mi hijo se pone nervioso, insulta, provoca, da empujones… Eso nos hace estar muy desprotegidos porque, cuando vamos por la calle, te desprecian. Cuando la discapacidad intelectual es visible, es más fácil que se dé la inclusión. No es el caso de mi hijo que, además, es grande y corpulento”, añade Pilar.

El seu fill, en Sergi, té molt clar que vol guanyar independència. “M’agradaria poder anar a viure a una llar-residència perquè m’hi trobaria a gust. Jo sé que fan moltes coses: es fan el menjar… Jo em podria cuidar de les meves coses, viuria amb els meus amics… A casa m’agrada, però a vegades hi ha molt de “jaleo”, i a la llar-residència estaria més tranquil. Fan les coses amb ordre… Seria com fer-me gran de veritat! Se que tot serà diferent: el menjar, rentar els plats… Tot diferent de casa, però vull provar-ho”.

Dades preocupants. Actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, prop de 3.500 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya resten a l’espera d’una plaça per a poder viure amb els suports necessaris, ja sigui en una residència, una llar-residència, o per comptar amb assistència a la pròpia llar. Una llarga llista d’espera que, en alguns casos, arriba a demores de més de 15 anys. En aquest sentit, el sistema d’assignació de places que van quedant vacants o que es van creant cada any, i la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les i ocupar-les, causa una gran incertesa i preocupació a les persones i famílies del col·lectiu.

D’altra banda, els serveis d’atenció diürna, fonamentals pel desenvolupament personal de gran part del col·lectiu, acumulen a més de 1.000 persones a l’espera d’accedir-hi. Tampoc podem passar per alt la delicada situació dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç.

Per una societat més inclusiva, més compromesa i més solidària on tota la ciutadania hi tinguem cabuda amb els mateixos drets i deures, Albert Vidal, director general de la Fundació el Maresme reclama a la Generalitat “que en els pressupostos 2022 contemplin els recursos necessaris per eliminar llistes d’espera”. “

Fa anys que el sector de la discapacitat intel·lectual reclama posar fi amb urgència a aquesta situació que, no només es manté en el temps, sinó que va en augment a mesura que passen els mesos. Tanmateix, no hem d’oblidar, però, que, si volem ser una societat realment inclusiva, hem de ser capaços de fer efectiu el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual a dur a terme el seu propi projecte de vida, donant-los oportunitats reals tenint en compte les seves necessitats, així com les barreres econòmiques a les quals han de fer front, fruit, en la majoria de casos, de les dificultats per accedir al mercat laboral.

Davant aquesta situació, que en cap cas ens defineix com una societat inclusiva, compromesa i responsable, avui, a les 11h al carrer Barcelona amb la Riera de Mataró, la Fundació el Maresme s’ha concentrat per alçar la veu amb la lectura del manifest del sector, que exigeix:

  • Que el Govern es comprometi de forma clara i vinculant a posar fi a les llargues llistes d’espera per accedir a un habitatge digne, així com atendre les demandes de places d’atenció diürna.
  • Aprovar un nou Pacte Nacional per a l’Habitatge que tingui en compte les necessitats específiques de les persones amb discapacitat intel·lectual.
  • La concertació urgent de les corresponents places públiques que actualment són buides, mentre les persones s’acumulen a la llista d’espera. No més places sense persones i persones sense places.
  • Posar en marxa un pla  d’inversions per tal de concertar noves places i nous serveis d’habitatge, ja sigui en una residència, una llar-residència, o de suport a la pròpia llar, i activar un pla per facilitar l’accés al dret a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual.
  • Posar a l’abast de les entitats i associacions de familiars que estan disposades a contribuir a crear nous recursos i places, la informació i facilitats necessàries per poder-los dur a terme.
  • Creació d’un canal de comunicació directa i eficient entre l’administració i les famílies, amb l’objectiu que aquestes estiguin acompanyades en tot el procés d’assignació de places i puguin rebre un assessorament continuo per resoldre els dubtes o incidències que puguin esdevenir.
  • L’impuls de més programes de Suport a la Vida Independent i l’Autonomia Personal, invertint en serveis com el Suport a la pròpia Llar o l’Assistent Personal, que porten anys en procés de desenvolupament i permetrien a les persones amb discapacitat intel·lectual que ho desitgin poder independitzar-se i viure de forma inclusiva i en comunitat.
  • Promoure i ampliar el parc d’habitatges de protecció social, establint un percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, així com ja es fa amb les persones amb mobilitat reduïda, per promoure la vida independent d’aquestes persones.
  • Posar en marxa campanyes de sensibilització i conscienciació de la ciutadania per promoure la vida en comunitat i la relació amb l’entorn de les persones amb discapacitat intel·lectual.
  • La creació urgent d’una taula de treball amb la participació d’entitats i famílies del sector per poder fer front a aquesta problemàtica i garantir que es posin en marxa els mecanismes adequats que assegurin un accés digne a l’habitatge. 

L’acte ha comptat amb l’assistència de representants de tots els grups polítics municipals, que s’han adherit a la causa a través d’una Declaració Institucional conjunta  al manifest. “Agraïm al consistori mataroní que ens hagi recolzat, tant acompanyant-nos avui en la celebració del Dia Internacional de les Persones amb disCapacitat, com amb el seu compromís de fer arribar aquesta declaració institucional a la Generalitat de Catalunya”.

Més enllà de la vessant reivindicativa, enguany, la Fundació el Maresme reprèn el tarannà lúdic de la jornada recuperant la paradeta d’artesania i productes inclusius al centre de Mataró i, per segon any consecutiu, ha tornat a despertar i guarnir el centre de la Mataró amb globus de colors i missatges sensibilitzadors sobre el lema de la campanya.

DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

Un any més, avui, 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual instaurat per les Nacions Unides fa més de 20 anys, la Fundació el Maresme ha sortit al carrer per sensibilitzar l’opinió pública sobre els drets i tots els temes relacionats amb la discapacitat intel·lectual, promovent la presa de consciència pel que fa als beneficis que generaria la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural.

Durant tot el cap de setmana i durant tot el dia d’avui, la Fundació el Maresme ha estat i estem presents amb un estand al centre de Mataró, des d’on aquest migdia hem fet ferm el nostre compromís envers totes les persones amb diferents capacitats i les seves famílies. Perquè VOLEM:

  • Evidenciar que la diversitat és inherent a la persona i a la societat i que la diversitat ens enriqueix i ens deixa veure realitats diferents.
  • Reivindicar una educació inclusiva, real i efectiva.
  • Trencar amb les barreres socials que ens aïllen, promoure un veritable accés a la comunicació i a la informació. Que totes les esferes de la vida pública estiguin adaptades als llenguatges dels sentits.
  • Que la ciutat faciliti la nostra presència activa. Que es fomentin oportunitats i espais per donar-nos a conèixer.
  • Construir una ciutat sense barreres i accessible per a totes i tots.
  • Fomentar la convivència i el coneixement mutus, desfer estereotips, lluitar contra els estigmes que pateixen moltes persones i que dificulten la seva plena participació ciutadana.
  • Que s’impulsin polítiques d’ocupació, persistir en la lluita contra l’exclusió socioeconòmica i laboral de les persones amb dificultats funcionals.
  • Aconseguir la igualtat d’oportunitats i que això sigui un dels signes d’identitat de les nostres administracions i entitats.

“Perquè tenim drets, tots tenim els mateixos drets. Ara cal que la societat els respecti, que l’administració els defensi, i que nosaltres els fem valdre!”, ha exclamat l’Anna Gutiérrez, treballadora i persona atesa a la Fundació el Maresme durant la lectura del manifest al centre de Mataró.

Adhesió al manifest col·lectiu del Tercer Sector. Així mateix, des de la Fundació el Maresme també ens sumem al manifest col·lectiu de totes les organitzacions i entitats sense ànim de lucre del Tercer Sector dedicades a l’atenció i suport a les persones amb discapacitat intel·lectual, amb discapacitat física, amb paràlisi cerebral/pluridiscapacitat i amb problemes de salut mental, així com les dedicades a l’àmbit de l’atenció precoç. Per aquest motiu, avui ens hem adreçat fins a la porta de l’Ajuntament de Mataró per demanar-li suport i que ens faci d’altaveu vers les Administracions davant la preocupant situació que pateix el sector des del 2009 a causa de la congelació i posterior retallada de les tarifes amb les quals la Generalitat de Catalunya finança els serveis d’atenció a aquestes persones. També denunciem la manca d’ajudes per a la implementació de nou Salari Mínim Interprofessional.

Entre d’altres conseqüències, aquesta situació ha compromès seriosament l’atenció a les persones, la sostenibilitat i el poder adquisitiu de les persones treballadores; conseqüències que concretament afecten a més de 100.000 persones ateses, més de 20.000 professionals i més de 400 entitats del territori.

Per aquest motiu, des de Tercer Sector es reclama la diligència i compromís del Govern de la Generalitat per revertir aquesta greu situació  l’actualització i increment de les tarifes per recuperar el poder adquisitiu perdut com a via necessària per garantir la qualitat d’atenció a les persones, la sostenibilitat dels serveis i les condicions laborals dels professionals.