Dol a la Fundació el Maresme per la pèrdua de la Sra. Àngels Armengol Grau

Lamentem profundament la pèrdua de la Sra. Àngels Armengol Grau (1934-2023), cofundadora i Membre Honorífic de la Fundació el Maresme, que ha mort als 89 anys d’edat deixat una petja inoblidable en la trajectòria social de l’entitat, no solament en el camp assistencial, sinó en l’acció de govern.

Va ser una pionera. Amb només 26 anys i com a única dona, va formar part del primer grup de pares i mares de la comarca del Maresme amb infants amb discapacitat intel·lectual, que es van unir per donar visibilitat i reivindicar els drets dels seus fills i filles. A la dècada dels 60, van haver de fer front a una societat plena d’esculls i prejudicis.

De ben jove formà part de l’associació de pares que uniren les seves veus el 1964 a la Parròquia de Sant Josep de Mataró a fi de constituir, dos anys després, durant la primavera de 1966, la comissió gestora de l’incipient Patronat Pro-Subnormals de Mataró, que lideraria amb mà ferma M. Assumpció Clavell Borràs. Aquest Patronat va ser la llavor de l’actual Fundació el Maresme.

Entregada a la causa, Àngels Armengol va assumir des del primer moment càrrecs de responsabilitat dins l’organització, representà el Patronat a l’Agrupació Provincial, i organitzà durant més de dotze anys les populars postulacions, les campanyes benèfiques a molts municipis de la comarca.

Àngels Armengol tingué també un paper rellevant en els inicis de la Llar-Residència Ronda i ocupà la vicepresidència de la Junta de Patrons de la Fundació el Maresme en diversos períodes. Defensà sempre el seu codi ètic amb una envejable virtut dialogant, sense alçar mai la veu, per afrontar qualsevol problema.

Alhora va crear vincles amb altres institucions de l’àmbit de la discapacitat, com per exemple la Institució Montserrat Montero a Barcelona, de la qual va ser patrona durant molts anys.

Al llarg de la seva vida, ocupà càrrecs rellevant a l’entitat. Però sens dubte, la principal aportació per la qual serà especialment recordada, és la seva lluita providencial i sense desmai per les persones amb discapacitat intel·lectual, especialment aquelles afectades de paràlisi cerebral.

L’Àngels Armengol va ser una gran dona, estimada per totes les persones ateses, professionals i famílies de la Fundació. La seva entrega i dedicació al llarg de la seva vida, la seva generositat i el seu esperit afable i conciliador sempre seran recordats.

Àngels, la Fundació et portarà sempre al cor. Descansa en pau.