Entrades

8M – “Ens tracten com a criatures, com si no tinguéssim opinió, però som persones vàlides”

  • L’Anna Gutiérrez, treballadora de la Fundació el Maresme, és membre del Grup de Dones Feministes de Dincat, on hi participa activament. Des d’aquest Grup, reclamen incloure la realitat de les més de 30.000 dones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya en la lluita per la igualtat de gènere fent-les participes del moviment i visibilitzant el seu lideratge.
  • Una de les principals denúncies és la gran discriminació que pateixen amb relació a l’accés als drets sexuals i reproductius. Un estudi revela, entre d’altres, que el 83% de les dones del col·lectiu no manté relacions sexuals o que 6 de cada 10 no ha triat els anticonceptius que utilitza.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona, el col·lectiu de dones amb discapacitat intel·lectual de Dincat, la representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, reclama que es tingui en compte la realitat de les més de 30.000 dones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya a l’hora d’abordar la lluita per la igualtat de gènere. “Som persones que podem treballar, fer una vida normal. Som igual de vàlides, no se’ns ha de deixar de banda”, afirma Anna Gutiérrez, treballadora de la Fundació el Maresme i membre actiu del Grup de Dones Feministes.

En concret, el Grup de Dones Feministes de Dincat, reclama el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques, i de la societat en general, per impulsar iniciatives que avancin cap a la igualtat de gènere tenint en compte el col·lectiu. A més, demanen que es faci posant en valor el paper de les mateixes dones amb discapacitat intel·lectual en la lluita feminista, fent-les participes del moviment i visibilitzant el seu lideratge. “Jo reclamo que no se’m valori pel meu gènere, ni per la meva discapacitat, sinó que se’m valori pel que jo valc”, manifesta Gutiérrez.

Les dones del col·lectiu pateixen una doble discriminació pel fet de ser dones i tenir una discapacitat al mateix temps. Menor accés a l’educació, una taxa d’atur més elevada, salaris inferiors i un risc més elevat de patir abús sexual són algunes de les situacions a les quals han de fer front aquestes dones al llarg de la seva vida. Una realitat que, encara avui, no està prou reconeguda, ni estudiada.

Una de les principals denúncies d’enguany és la gran discriminació que pateixen les dones amb discapacitat intel·lectual amb relació a l’accés als drets sexuals i reproductius. De fet, i segons un estudi impulsat per Plena Inclusión, el 83% de les dones del col·lectiu no manté relacions sexuals actualment; el 47% no té parella; el 80% parla gens o poc de sexe; 6 de cada 10 declara que no ha triat els anticonceptius que utilitza i només 6 de cada 100 dones té fills o filles.

L’accés eficient i adaptat als serveis de salut, inclosos els de salut sexual i reproductiva; el compliment del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere tenint en compte les dones amb discapacitat a l’hora d’impulsar les polítiques de prevenció i abordatge; o la posada en marxa de polítiques d’ocupació que redueixin l’alta taxa d’atur entre les dones amb discapacitat; són algunes de les principals demandes del sector.

La campanya continua a les xarxes socials amb el lema #DiversesPeròIgualmentDones, a la qual també s’hi suma la Fundació el Maresme visibilitzant missatges reivindicatius de dones de diferents serveis de l’entitat.

LA HISTÒRIA DE L’EMÍLIA TANCA LA CAMPANYA “DONES SINGULARS. DONES AMB DRETS”

L’Emília té 84 anys i viu a la residència assistida Llar Santa Maria des de fa més de 40 anys. Tot i les seves grans necessitats de suport, és una dona amb vitalitat, aficions i molts agraïda de l’acompanyament que rep de les dones treballadores del centre, la seva gran família. 

Òrfena des de ben petita i sense familiars que la poguessin cuidar, l’Emília va quedar sota la tutela de les monges de l’Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró. En crear-se la residència assistida Llar Santa Maria, va ser de les primeres persones que va tenir plaça, passant així a viure en un centre especialitzat en l’atenció a persones amb discapacitat.

Durant molts anys, l’Emilia assistia cada matí al centre ocupacional Jaume Isern. A mida que es va anar fent gran i les seves necessitats de suport van augmentar, va deixar el taller per ser atesa al centre de dia de la llar, on ara té l’atenció especialitzada que necessita. Actualment, està tutelada per la Fundació Santa Clara, amb la qual l’Emília hi manté un bon vincle afectiu. Setmanalment la visiten o la porten a passejar sempre que la situació ho permet.

L’Emilia és una persona amb moltes aficions: li encanten la roba i els complements! És coqueta i li agrada arreglar-se per sortir a passejar, com també anar a la perruqueria i fer-se la manicura. També li apassionen els animals. De fet, la seva mascota és el canari Naranjito, del qual n’és responsable de la seva cura. Enamorada de la música, quan va complir 80 anys el personal de la residència li va organitzar una gran festa-homenatge convidant a la Tuna de la Facultat de Medicina de Barcelona. Encara s’emociona molt quan ho recorda!

L’Emília és la persona atesa més veterana de la Fundació el Maresme. Malgrat les seves grans necessitats de suport és una dona vital i activa que agraeix l’acompanyament i l’estima que rep cada dia del personal de la residència, la seva família.

El seu testimoni tanca la campanya de visibilització i sensibilització de dones amb discapacitat Dones Singulars. Dones amb Drets impulsada per la Fundació el Maresme.

“QUAN ERA PETITA ES BURLAVEN DE MI. ARA M’ESTIMEN PERQUÈ EM CONEIXEN”

La Maite, del centre ocupacional Jaume Isern de la Fundació el Maresme, fa molts anys que fa ús dels sistemes alternatius de comunicació. En el marc de la campanya de visibilització i sensibilitzacióDones Singulars. Dones Amb Drets”, explica la seva història amb pictogrames i un comunicador dinàmic. 

La Maite va néixer a Canet, on encara hi viu, primer amb la seva família i més tard a la  Llar Els Garrofers, sense deixar les seves arrels i el seu poble i poder tenir a tothom ben a prop, germanes, cunyats, nebots i amics.

Al 1971, amb tant sols tres anys comença la seva relació amb la Fundació el Maresme. Primer a l’Escola Santa Bernardeta i més tard als serveis d’adults, al centre ocupacional Jaume Isern, on encara és atesa.

Als seus 53 anys la Maite és una persona vital i lluitadora que han fet que malgrat les seves dificultats físiques, transmeti la seva alegria i sigui estimada per totes les persones que l’envolten.

És una dona treballadora, esforçant-se cada dia per seguir endavant malgrat les dificultats que vagin sorgint. Tot i la seva dificultat de comunicació, sempre troba la manera de fer-se entendre  i que les seves paraules ens arribin a tothom.

El seu testimoni s’emmarca dins la campanya de visibilització i sensibilització de dones amb discapacitatDones Singulars. Dones amb Drets”. Amb aquesta acció, l’Entitat dona protagonisme i veu al propi col·lectiu, mostrant realitats i capacitats diferents, amb menys i més nivells de dependència, amb la finalitat de desestigmatitzar la imatge de les dones amb disCapacitat intel·lectual.

 

“EL TRABAJO ES UN POCO DURO PERO A MÍ ME VUELVE LOCA”

És el testimoni de la Laura, membre de l’equip de professionals del Servei de Jardineria del centre especial de treball CEO del Maresme, on treballa des de fa 13 anys. El seu testimoni s’emmarca dins la campanya de sensibilització #DonesSingularsDonesAmbDrets que l’Entitat impulsa al llarg d’aquesta setmana per sensibilitzar i donar visibilitat a les capacitats de les dones amb disCapacitat intel·lectual.

La Laura té 41 anys i porta 13 treballant al centre especial de treball de l’Entitat, el CEO del Maresme. Ho fa al Servei de Jardineria, una feina que li apassiona i que no canviaria “per res del món”. La podeu veure cada dia fent el manteniment de les zones verdes dels barris de Rocafonda i El Palau de Mataró. La seva tasca com a jardinera és totalment autònoma i per a ella això ho és tot!

LAURA TORRES_dones singulars al centre especial de treball (2)

LAURA TORRES_dones singulars al centre especial de treball

LAURA TORRES_dones singulars al centre especial de treball (1)

Actualment, el CEO del Maresme dona feina a 295 persones, 206 amb discapacitat intel·lectual. El 45% del total de treballadores es troben al Servei de Jardineria. El formen 123 persones, de les quals 16 són dones, 12 amb discapacitat intel·lectual. Una d’elles és la Laura. El Servei de Jardineria del CEO del Maresme disposa d’un centre logístic de 1.800 m2, de parc mòbil amb 22 vehicles adaptats i d’un sistema de gestió de qualitat certificat d’acord la norma ISO 9001:2015 per Applus+ per a les activitats de treballs integrals i desenvolupament d’activitats de jardineria per a particulars, comunitats i ajuntaments.

LA FUNDACIÓ EL MARESME APODERA LES DONES

La incorporació de les dones al món laboral ha estat un dels fenòmens més importants del segle XX. Tot i que s’han fet molts passos importants, encara existeixen perjudicis arrelats a la nostra cultura. La violència de gènere, l’assetjament sexual, la discriminació per raó de gènere, la discriminació salarial, la desocupació femenina més alta, l’encara escassa presència de dones en llocs de responsabilitat política, cultural, social i econòmica o els problemes de gestió del temps entre la vida personal, familiar i laboral mostren com la igualtat plena, efectiva entre dones i homes és encara avui una tasca pendent.

Sense TOTES les dones no hi ha revolució. Per donar visibilitat a l’apoderament de les dones amb discapacitat, el Fundació el Maresme ha elaborat un
vídeo-homenatge dedicat a elles amb tres històries de vida revolucionàries. Històries de vida des de la diversitat i de dones amb molt a dir! L’audiovisual se suma al lema  impulsat des de dincat “Sense TOTES les dones no hi ha revolució” per fer visible els drets de les dones amb discapacitat i reivindicar una societat més inclusiva i més justa on es posi fi a la doble discriminació que sovint pateixen.

La campanya de visualització també contemplava difondre fotografies indivisuals o grupals imitant a la Rosi la Remachadora, un dels símbols més reconeguts per la cultura poular de l’apoderament de les dones.

 

 

 

 

 

 

 

 

Pla d’Igualtat d’Oportunitats. La Fundació el Maresme, arran dels resultats obtinguts en la diagnosi de situació de l’organització en matèria d’igualtat, disposa des de l’any 2017 d’un Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes. El pla va ser elaborat des del departament de Recursos Humans amb la col·laboració i participació del comitè d’empresa i de tota la plantilla. L’objectiu: fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’àmbit de les relacions laborals dins l’organització. L’elaboració d’un codi ètic o de conducta, l’establiment de mecanismes de participació igualitària, l’organització d’accions de sensibilització, la igualtat d’oportunitats en els processos de selecció i formació professional, l’establiment d’un protocol d’avaluació neutra en els processos de promoció interna, i la prevenció i erradicació d’actituds i comportaments sexistes i de riscos laborals per raó de gènere així com l’assegurament de la no discriminació en la retribució salarial són algunes de les mesures que contempla el pla.

Equitat i inclusió. L’Entitat vol ser exemple del seu compromís amb la igualtat, l’equitat i la inclusió laboral: del total de 559 persones contractades en l’actualitat, 317 són dones, de les quals 59 tenen discapacitat intel·lectual. La feminització també es reflexa als salaris, on no hi ha cap discriminació per qüestió de sexe o gènere, així com als càrrecs directius de l’organització, ja que el 56% són ocupats per dones. La Fundació el Maresme també vetlla per la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de tota la seva plantilla a través de 4 eixos: flexibilitat en el temps (els horaris laborals s’adapten a les necessitats de cada persona treballadora), flexibilitat laboral (mesures conciliadores més enllà del que diu el conveni), a l’espai (com la possibilitat de treballar des de casa en moments puntuals sempre que no afecti a l’atenció directa) i retributiva (les persones treballadores poden optar a diferents modalitats retributives més enllà del que diu la llei, com els dies de permís retribuïts).

Llenguatge no discriminatori ni sexista: El manual d’estil corporatiu de la Fundació el Maresme inclou un apartat específic de bones pràctiques i usos de la llengua. L’Entitat no admet cap distinció arbitrària respecte a una persona o col·lectivitat per raó de sexe, lloc de procedència, discapacitat, malaltia, condició social, ètnia, ideologia, edat, cultura, religió opció sexual. Sempre es parla de PERSONES, de persones amb discapacitat intel·lectual, mai de discapacitats, i es promou un llenguatge intern i extern igualitari pel que fa als sexes.

Apoderament de la dona amb discapacitat. A finals del 2019, l’Hora Violeta va venir a les oficines centrals de l’Entitat per convidar a la Fundació el Maresme, fent-li un donatiu econòmic, a treballar en favor de l’apoderament de les dones amb disCapacitat. En aquest sentit, durant el 2020 l’Entitat organitzarà un Cicle de xerrades de sensibilització.

Potenciació del treball de la sexualitat i les relacions afectives. La Fundació el Maresme també compta amb una professional experta en sexeafectivitat. Durant aquest 2020, l’organització impulsarà encara més el treball d’assessorament i d’acompanyament i la formació a totes aquelles persones de l’Entitat, incloses les i els professionals que requereixin d’un suport en aquesta temàtica.

 

Elements de la galeria