• Hi ha molt poca recerca a nivell mundial sobre discapacitat intel·lectual, si bé a Catalunya hi ha 91.623 persones i 5.013 al Maresme. 
• Un exemple d’aquesta necessitat és l’estudi dut a terme als centres d’adults de la Fundació El Maresme, on el 92,7% de les 96 persones avaluades han estat diagnosticades de disfàgia. 
• Amb una esperança de vida en augment, els equips professionals afronten el repte d’investigar per millorar l’atenció i la seva qualitat de vida.
• L’Espai Mataró Cuida-CareCityLab ha estat l’escenari d’una jornada on s’han exposat les tres línies de recerca compartides en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual sobre disfàgia infantil, disfàgia d’adult i envelliment. 
• Professionals, persones ateses i familiars han compartit experiències i coneixements sobre com millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat a través de la recerca i la innovació.  

L’Espai Mataró Cuida-CareCityLab ha acollit d’una jornada dedicada a l’exposició d’iniciatives innovadores en l’àmbit de la integració sociosanitària, amb un enfocament especial en l’atenció a la disfàgia, l’envelliment i la discapacitat intel·lectual. Durant la jornada, organitzada per la Fundació Salut del Consorci Sanitari del Maresme i la Fundació El Maresme, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró, s’ha posat en valor el model d’atenció integrada que uneix salut i drets socials. Aquesta trobada ha reunit professionals, persones ateses i familiars, que han compartit experiències i coneixements per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat a través de la recerca i la innovació.

La recerca, un repte pendent en discapacitat intel·lectual

La recerca en discapacitat intel·lectual és escassa a nivell mundial, tot i que a Catalunya hi ha 91.623 persones amb aquesta condició, 5.013 de les quals al Maresme. Amb una esperança de vida en augment, els equips professionals s’enfronten al repte d’investigar per millorar l’atenció i el benestar d’aquest col·lectiu. Un exemple d’aquesta necessitat és l’estudi dut a terme als centres d’adults de la Fundació El Maresme, on el 92,7% de les 96 persones avaluades han estat diagnosticades de disfàgia, una condició fins ara poc detectada.

Un projecte innovador per millorar la qualitat de vida

Un dels punts clau de la jornada ha estat la presentació del projecte desenvolupat a l’Escola d’Educació Especial l’Arboç. Aquest projecte, pioner en el camp de la disfàgia, ha implementat dietes de textura modificada i un programa d’hidratació adaptat per garantir una alimentació segura i adequada a tots els alumnes. Aquest enfocament innovador suposa una millora significativa per a infants i joves amb disfàgia, un trastorn que dificulta accions quotidianes com menjar i beure, i que pot derivar en greus problemes de salut. 

Tres línies de recerca per millorar la qualitat de vida

A més del cas d’èxit de l’Escola l’Arboç, la jornada ha permès abordar dues línies d’investigació complementàries desenvolupades en els darrers anys: un estudi sobre les necessitats específiques de disfàgia i nutrició en persones amb discapacitat intel·lectual adultes, realitzat a la Fundació el Maresme, i un estudi sobre els efectes de l’envelliment en persones amb discapacitat i estratègies per millorar la seva qualitat de vida.

El projecte de l’escola d’educació especial l’Arboç: engloba diferents fases. En primer lloc, s’han descrit les característiques nutricionals, deglutòries i de salut oral que han permès detectar que un 100% dels alumnes presenten alteracions de la deglució, més del 95% alguna dificultat en l’alimentació i hidratació, >85% amb malnutrició crònica i 70% amb deshidratació i un 84% una mala higiene oral. Un cop observats aquests resultats, es va dur a terme una intervenció educativa (fase 2), on es van formar a més de 70 professionals de l’escola i famílies envers al maneig de la disfàgia orofaringia, malnutrició i salut oral de persones amb necessitats educatives especials. Aquesta formació online va permetre millorar els coneixements envers aquestes condicions i millorar-ne el seu maneig. Durant aquests anys també s’han dut a terme intervencions nutricionals i d’hidratació (fase 3 i 4) basades en incorporar dietes de textura modificada que seguissin la triple adaptació de la dieta mediterrània i en millorar l’aportació hídrica diària de l’alumnat. Partint d’un 22% de consum de fluids el març del 2022, hem aconseguit augmentar a aquest passat octubre del 2024 a un 74% del consum de fluids mitjançant una intervenció d’hidratació basada en la incorporació d’espessidors d’última generació, saboritzants naturals, el suport d’una TCAI i la formació del professorat a les aules i familiars. A dia d’avui seguim treballant amb aquestes intervencions i amb noves perspectives de futur que incloguin el manteniment d’una intervenció nutricional i d’hidratació, la incorporació de nous plats triplement adaptats i la possibilitat de servir l’àpat del sopar dels alumnes.

L’acte ha comptat amb la participació de destacats representants del sector sociosanitari. La inauguració ha estat a càrrec de Judit Viñals, directora executiva del sector sanitari Barcelonès Nord i Maresme de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord. També han intervingut Antonio Galiano, director general d’Autonomia Personal i Discapacitat del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, i Laura Seijo, regidora de Ciutat Inclusiva i Saludable, Atenció als Barris i a la Comunitat de l’Ajuntament de Mataró i vicepresidenta de l’Espai Mataró Cuida-CareCityLab.

Aquesta jornada ha posat en relleu la importància de la col·laboració entre l’àmbit social i sanitari per impulsar iniciatives innovadores que millorin el benestar de les persones amb discapacitat i necessitats especials.