Entrades

8M – “Ens tracten com a criatures, com si no tinguéssim opinió, però som persones vàlides”

  • L’Anna Gutiérrez, treballadora de la Fundació el Maresme, és membre del Grup de Dones Feministes de Dincat, on hi participa activament. Des d’aquest Grup, reclamen incloure la realitat de les més de 30.000 dones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya en la lluita per la igualtat de gènere fent-les participes del moviment i visibilitzant el seu lideratge.
  • Una de les principals denúncies és la gran discriminació que pateixen amb relació a l’accés als drets sexuals i reproductius. Un estudi revela, entre d’altres, que el 83% de les dones del col·lectiu no manté relacions sexuals o que 6 de cada 10 no ha triat els anticonceptius que utilitza.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona, el col·lectiu de dones amb discapacitat intel·lectual de Dincat, la representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, reclama que es tingui en compte la realitat de les més de 30.000 dones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya a l’hora d’abordar la lluita per la igualtat de gènere. “Som persones que podem treballar, fer una vida normal. Som igual de vàlides, no se’ns ha de deixar de banda”, afirma Anna Gutiérrez, treballadora de la Fundació el Maresme i membre actiu del Grup de Dones Feministes.

En concret, el Grup de Dones Feministes de Dincat, reclama el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques, i de la societat en general, per impulsar iniciatives que avancin cap a la igualtat de gènere tenint en compte el col·lectiu. A més, demanen que es faci posant en valor el paper de les mateixes dones amb discapacitat intel·lectual en la lluita feminista, fent-les participes del moviment i visibilitzant el seu lideratge. “Jo reclamo que no se’m valori pel meu gènere, ni per la meva discapacitat, sinó que se’m valori pel que jo valc”, manifesta Gutiérrez.

Les dones del col·lectiu pateixen una doble discriminació pel fet de ser dones i tenir una discapacitat al mateix temps. Menor accés a l’educació, una taxa d’atur més elevada, salaris inferiors i un risc més elevat de patir abús sexual són algunes de les situacions a les quals han de fer front aquestes dones al llarg de la seva vida. Una realitat que, encara avui, no està prou reconeguda, ni estudiada.

Una de les principals denúncies d’enguany és la gran discriminació que pateixen les dones amb discapacitat intel·lectual amb relació a l’accés als drets sexuals i reproductius. De fet, i segons un estudi impulsat per Plena Inclusión, el 83% de les dones del col·lectiu no manté relacions sexuals actualment; el 47% no té parella; el 80% parla gens o poc de sexe; 6 de cada 10 declara que no ha triat els anticonceptius que utilitza i només 6 de cada 100 dones té fills o filles.

L’accés eficient i adaptat als serveis de salut, inclosos els de salut sexual i reproductiva; el compliment del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere tenint en compte les dones amb discapacitat a l’hora d’impulsar les polítiques de prevenció i abordatge; o la posada en marxa de polítiques d’ocupació que redueixin l’alta taxa d’atur entre les dones amb discapacitat; són algunes de les principals demandes del sector.

La campanya continua a les xarxes socials amb el lema #DiversesPeròIgualmentDones, a la qual també s’hi suma la Fundació el Maresme visibilitzant missatges reivindicatius de dones de diferents serveis de l’entitat.

8M-2023. La Fundació el Maresme apodera les dones a través de la formació en drets i la contractació

Per a la Fundació el Maresme, les dones són una peça clau, tant a nivell de gestió, com laboral i assistencial. A nivell organitzatiu, el 59% de la plantilla i el 58% de la Junta de Patronat està representat per dones. A més, en processos de selecció de personal, davant d’una situació d’empat de mèrits, l’Entitat sempre es decanta pel gènere infrarepresentat.

Treballar la igualtat des del propi col·lectiu. Des del 2022, l’Entitat social del Maresme forma part d’un projecte impulsat per Dincat-Plena Inclusión que busca que les entitats socials creïn grups de dones amb disCapacitat amb un doble objectiu: facilitar un espai on puguin parlar dels seus interessos i formar-les per tal que coneguin i puguin exercir els seus drets.

“Al llarg d’aquests anys, hem fet diferents accions en l’àmbit de la prevenció. Una d’elles és la creació, dins de l’Entitat, d’un grup de dones amb disCapacitat, amb la idea de donar-les veu i visibilitat. A més, estem en un projecte de Dincat, on grups de dones de diferents entitats ens reunim per treballar aspectes de gènere per ser-ne referents. Alhora, participem en un microprojecte de Dincat-Plena Inclusión, on un grup de dones treballarem i serem assessores en drets sexuals i reproductius”, assenyala Marta Ruiz, referent tècnica en victimització de la Fundació el Maresme.

L’Anna Gutiérrez treballa a recepció de les oficines centrals de la Fundació el Maresme i és una de les promotores en drets sexuals i reproductius d’aquest microprojecte. “Vaig dir que sí amb molta il·lusió. He començat a formar-me per poder assessorar a dones amb disCapacitat en drets sexuals i reproductius”.

Una de les principals denúncies d’enguany que fa el sector de la discapacitat és la gran discriminació que pateixen les dones amb discapacitat intel·lectual amb relació a l’accés als drets sexuals i reproductius. De fet, i segons un estudi impulsat per Plena Inclusió Espanya, el 83% de les dones del col·lectiu no manté relacions sexuals actualment; el 47% no té parella; el 80% parla gens o poc de sexe;  6 de cada 10 declara que no ha triat els anticonceptius que utilitza i només 6 de cada 100 dones té fills o filles.

Per tot això, les entitats del sector reclamem, a través de la patronal Dincat, el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques, i de la societat en general, per impulsar iniciatives que avancin cap a la igualtat de gènere tenint en compte el col·lectiu. A més, el sector demana que es faci posant en valor el paper de les mateixes dones amb discapacitat intel·lectual en la lluita feminista, fent-les participes del moviment i visibilitzant el seu lideratge.

L’accés eficient i adaptat als serveis de salut, inclosos els de salut sexual i reproductiva; el compliment del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere tenint en compte les dones amb discapacitat a l’hora d’impulsar les polítiques de prevenció i abordatge; o la posada en marxa de polítiques d’ocupació que redueixin l’alta taxa d’atur entre les dones amb discapacitat; són algunes de les principals demandes del sector.

APODERAMENT DE LA DONA AMB DISCAPACITAT AMB LA CAMPANYA “DONA LA CARA PER LA IGUALTAT” I EL PROGRAMA “JO SOC DONA. JO DECIDEIXO”,

En el marc del 8M, Dia Internacional de la Dona, des de la Fundació el Maresme ens hem sumat a la campanya de Dincat #DonalaCaraXlaIgualtat , amb la qual les entitats del sector de la discapacitat intel·lectual donem visibilitat a fites de #donesambdiscapacitat i, alhora, denunciem moltes de les dificultats que pateix el col·lectiu per la doble discriminació de ser dona i tenir discapacitat.


DONA LA CARA PER LA IGUALTAT
Els testimonis de la Judit, treballadora del CEO del Maresme , l’Anabelén, atesa al Servei d’Acompanyament a l’Envelliment Actiu Comunitari, i la Margarita de la residència Llar Santa Maria, mostren tres dones amb diferents tipus de discapacitat que comparteixen amb optimisme alguns dels seus èxits, malgrat el complicat escenari amb el qual han de continuar fent front el seu dia a dia.
margarita_residència llar santa mariajudit_ceo del maresme_ser mare

anabelén_envelliment actiu comunitari

 

Queda molt camí per recórrer, dificultats que bregar i manca de recursos i drets pels quals lluitar. La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya recorda que les dones del col·lectiu pateixen encara més discriminació pel fet de ser dones i tenir discapacitat i reclama el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques i el món empresarial per impulsar polítiques que garanteixin el 

dret al treball de les dones del col·lectiu. En aquest sentit, Dincat recorda que les dades de l’INE són clares i mostren una devallada, tant en la taxa d’activitat, com en la taxa d’ocupació, de les persones amb discapacitat intel·lectual al llarg del 2020, de 2 i 2,8 punts respectivament. Una realitat que, en el cas de les dones, se suma a la bretxa de gènere que existeix en el mercat laboral i que, per tant, deixa un escenari molt preocupant per a les dones amb discapacitat intel·lectual, que encara tenen més dificultats per trobar feina i, en conseqüència, per desenvolupar el seu projecte de vida de forma plena i independent. De fet, i també segons les dades de l’INE, l’any 2019 les dones amb discapacitat intel·lectual van cobrar de mitjana gairebé tres mil euros menys bruts anuals en comparació amb els homes del mateix col·lectiu.

Per tot plegat, Dincat ha llançat un manifest reclamant el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques i el món empresarial, per impulsar polítiques que tinguin en compte les necessitats i capacitats de totes les dones, i especialment de les dones amb discapacitat intel·lectual. Entre les seves demanes, Dincat exigeix garantir  el dret d’aquestes dones a tenir un lloc de treball i un salari digne; promoure una formació professional adaptada de qualitat i inclusiva; i invertir en els suports necessaris durant la seva trajectòria laboral.

Finalment, Dincat denuncia que aquesta realitat, encara avui, no està prou reconeguda, ni estudiada, i, per tant, cal que es recullin les dades que evidenciïn que la interseccionalitat de les variables gènere, discapacitat i ocupació actuen com a factors de discriminació per a l’exercici dels drets laborals de les dones amb discapacitat intel·lectual

 

“JO SOC DONA. JO DECIDEIXO”

Es tracta del segon programa anual de xerrades i conferències que hem impulsat des de l’Entitat per incidir en la visibilitat i consciència dels drets de les dones amb discapacitat intel·lectual, aportant valor al col·lectiu amb eines, espais de debat, conscienciació i diàleg. Avui, persones treballadores, ateses i familiars donem testimoni de la importància que es duguin a terme aquest tipus d’iniciatives.
Moltes gràcies a totes les persones i entitats que han fet possible aquest programa: Mossos d’Esquadra Mataró, Unitat d’Atenció a Víctimes amb Discapacitat Intel·lectual (UAVDI), Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), Observatori de Drets Dincat, Associació Candela i Centre d’Informació i Recursos per a Dones (CIRD) de Mataró.
jo soc dona_jo decideixo 1 jo soc dona_jo decideixo 4 jo soc dona_jo decideixo 3 jo soc dona_jo decideixo 4 jo soc dona_jo decideixo 5 jo soc dona_jo decideixo 6 jo soc dona_jo decideixo 7 jo soc dona_jo decideixo 8

 

LA HISTÒRIA DE L’EMÍLIA TANCA LA CAMPANYA “DONES SINGULARS. DONES AMB DRETS”

L’Emília té 84 anys i viu a la residència assistida Llar Santa Maria des de fa més de 40 anys. Tot i les seves grans necessitats de suport, és una dona amb vitalitat, aficions i molts agraïda de l’acompanyament que rep de les dones treballadores del centre, la seva gran família. 

Òrfena des de ben petita i sense familiars que la poguessin cuidar, l’Emília va quedar sota la tutela de les monges de l’Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró. En crear-se la residència assistida Llar Santa Maria, va ser de les primeres persones que va tenir plaça, passant així a viure en un centre especialitzat en l’atenció a persones amb discapacitat.

Durant molts anys, l’Emilia assistia cada matí al centre ocupacional Jaume Isern. A mida que es va anar fent gran i les seves necessitats de suport van augmentar, va deixar el taller per ser atesa al centre de dia de la llar, on ara té l’atenció especialitzada que necessita. Actualment, està tutelada per la Fundació Santa Clara, amb la qual l’Emília hi manté un bon vincle afectiu. Setmanalment la visiten o la porten a passejar sempre que la situació ho permet.

L’Emilia és una persona amb moltes aficions: li encanten la roba i els complements! És coqueta i li agrada arreglar-se per sortir a passejar, com també anar a la perruqueria i fer-se la manicura. També li apassionen els animals. De fet, la seva mascota és el canari Naranjito, del qual n’és responsable de la seva cura. Enamorada de la música, quan va complir 80 anys el personal de la residència li va organitzar una gran festa-homenatge convidant a la Tuna de la Facultat de Medicina de Barcelona. Encara s’emociona molt quan ho recorda!

L’Emília és la persona atesa més veterana de la Fundació el Maresme. Malgrat les seves grans necessitats de suport és una dona vital i activa que agraeix l’acompanyament i l’estima que rep cada dia del personal de la residència, la seva família.

El seu testimoni tanca la campanya de visibilització i sensibilització de dones amb discapacitat Dones Singulars. Dones amb Drets impulsada per la Fundació el Maresme.

“QUAN ERA PETITA ES BURLAVEN DE MI. ARA M’ESTIMEN PERQUÈ EM CONEIXEN”

La Maite, del centre ocupacional Jaume Isern de la Fundació el Maresme, fa molts anys que fa ús dels sistemes alternatius de comunicació. En el marc de la campanya de visibilització i sensibilitzacióDones Singulars. Dones Amb Drets”, explica la seva història amb pictogrames i un comunicador dinàmic. 

La Maite va néixer a Canet, on encara hi viu, primer amb la seva família i més tard a la  Llar Els Garrofers, sense deixar les seves arrels i el seu poble i poder tenir a tothom ben a prop, germanes, cunyats, nebots i amics.

Al 1971, amb tant sols tres anys comença la seva relació amb la Fundació el Maresme. Primer a l’Escola Santa Bernardeta i més tard als serveis d’adults, al centre ocupacional Jaume Isern, on encara és atesa.

Als seus 53 anys la Maite és una persona vital i lluitadora que han fet que malgrat les seves dificultats físiques, transmeti la seva alegria i sigui estimada per totes les persones que l’envolten.

És una dona treballadora, esforçant-se cada dia per seguir endavant malgrat les dificultats que vagin sorgint. Tot i la seva dificultat de comunicació, sempre troba la manera de fer-se entendre  i que les seves paraules ens arribin a tothom.

El seu testimoni s’emmarca dins la campanya de visibilització i sensibilització de dones amb discapacitatDones Singulars. Dones amb Drets”. Amb aquesta acció, l’Entitat dona protagonisme i veu al propi col·lectiu, mostrant realitats i capacitats diferents, amb menys i més nivells de dependència, amb la finalitat de desestigmatitzar la imatge de les dones amb disCapacitat intel·lectual.

 

“TREBALLAR A L’EMPRESA ORDINÀRIA M’HA AJUDAT A CRÉIXER COM A PERSONA”

La Judit és una de les 13 persones que l’any passat van aconseguir un contracte laboral en una empresa ordinària, acompanyada pel Servei de Formació i Inserció de la Fundació el Maresme.

Extreballadora del CEO del Maresme, forma part de la plantilla de l’Espinaler des del juny de 2020, concretament de l’àrea de producció i manipulació. L’any 2019, l’empresa maresmenca ja la va contractar de forma puntual per a la campanya de Nadal, juntament amb altres persones del centre especial de treball.

La Judit, la Montse (la seva referent) i l’Alejandro (responsable de logística i producció), parlen de capacitats i d’oportunitats vinculades a la inserció a l’empresa ordinària.