APODERAMENT DE LA DONA AMB DISCAPACITAT AMB LA CAMPANYA «DONA LA CARA PER LA IGUALTAT» I EL PROGRAMA «JO SOC DONA. JO DECIDEIXO»,
Queda molt camí per recórrer, dificultats que bregar i manca de recursos i drets pels quals lluitar. La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya recorda que les dones del col·lectiu pateixen encara més discriminació pel fet de ser dones i tenir discapacitat i reclama el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques i el món empresarial per impulsar polítiques que garanteixin el
dret al treball de les dones del col·lectiu. En aquest sentit, Dincat recorda que les dades de l’INE són clares i mostren una devallada, tant en la taxa d’activitat, com en la taxa d’ocupació, de les persones amb discapacitat intel·lectual al llarg del 2020, de 2 i 2,8 punts respectivament. Una realitat que, en el cas de les dones, se suma a la bretxa de gènere que existeix en el mercat laboral i que, per tant, deixa un escenari molt preocupant per a les dones amb discapacitat intel·lectual, que encara tenen més dificultats per trobar feina i, en conseqüència, per desenvolupar el seu projecte de vida de forma plena i independent. De fet, i també segons les dades de l’INE, l’any 2019 les dones amb discapacitat intel·lectual van cobrar de mitjana gairebé tres mil euros menys bruts anuals en comparació amb els homes del mateix col·lectiu.
Per tot plegat, Dincat ha llançat un manifest reclamant el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques i el món empresarial, per impulsar polítiques que tinguin en compte les necessitats i capacitats de totes les dones, i especialment de les dones amb discapacitat intel·lectual. Entre les seves demanes, Dincat exigeix garantir el dret d’aquestes dones a tenir un lloc de treball i un salari digne; promoure una formació professional adaptada de qualitat i inclusiva; i invertir en els suports necessaris durant la seva trajectòria laboral.
Finalment, Dincat denuncia que aquesta realitat, encara avui, no està prou reconeguda, ni estudiada, i, per tant, cal que es recullin les dades que evidenciïn que la interseccionalitat de les variables gènere, discapacitat i ocupació actuen com a factors de discriminació per a l’exercici dels drets laborals de les dones amb discapacitat intel·lectual
«JO SOC DONA. JO DECIDEIXO»
Per la seva part, el Consorci Port Mataró també ha optat per la reserva social. Així, es mantenen 4 persones contractades -1 monitor de jardineria i 3 auxiliars de jardineria amb certificat de discapacitat-, que s’encarreguen del manteniment de les zones enjardinades del nou port. El concurs té una vigència de 3 anys amb pròrrogues incloses.
iniciades l’any 2014 en el concurs de neteja d’equipaments municipals, reservant un Lot a Centres Especials de Treball i a Empreses d’Inserció per a la neteja integral de 3 escoles de Mataró: Torre Llauder, Maria Mercè Marçal, i la Llàntia. En aquest cas, 9 persones amb discapacitat intel·lectual amb categoria d’auxiliars de neteja mantenen els seus llocs de treball i alhora s’han generat 3 llocs de treball nous de netejador/a per a persones en situació d’atur i 1 personal de supervisió. El concurs també inclou el servei de recollida i destrucció de documents confidencials, que manté la feina a 2 persones amb discapacitat intel·lectual més.
Així, aquestes 4 entitats segueixen complint amb les recomanacions de la Unió Europea i el Parlament Europeu, així com amb la Llei de contractes de l’administració pública, en reservar contractes i/o lots per fomentar la inclusió social i professional o la reintegració de persones en risc d’exclusió.
